RESPECT – Aprendre a cuidar-nos

Error 404 – Lògica not found

Mai pretendríem sortir a córrer amb la cama fracturada o aixecar pes amb un esquinç al canell, en principi, mirem de reposar, d’immobilitzar i donem temps  que s’acabi de curar abans de tornar a imposar-nos una càrrega. Som plenament conscients que si sortim a fer sprints amb la cama trencada, difícilment se’ns curarà i que més aviat l’únic que aconseguirem és empitjorar la lesió. Sembla lògic, oi?

Curiosament, observo que amb la veu no passa el mateix. Per algun motiu no la respectem igual que la resta del cos i contínuament li demanem més i més, forçant-la sense compassió. Què deu fer que quan tenim la veu ronca seguim parlant com si res? O fins i tot, seguim cantant, sense tenir en compte la càrrega que li estem transmetent? És irònic sentir a algú queixar-se de com d’afònic està, seria com veure a algú saltant perquè té el turmell fracturat.

Com a amant de la veu i cantant de dutxa professional, no puc evitar qüestionar-me per què faltem al respecte a la nostra pròpia veu d’aquesta manera i està tan absolutament normalitzat. Quan la gola fa mal, quan la veu surt ronca, el més probable és que hi hagi una lesió i com a tal, s’ha de deixar reposar i mirar de no parlar, no cantar i evidentment, no cridar. (De fet, m’atreveixo a afegir que no cridar hauria de ser l’estàndard, igual que no ens donem cops de martell a la cama perquè sí).  

Això és especialment important, més enllà dels cantants, pels qui la veu és eïna de treball.

Per què no tenim cura de la veu?

• D’entrada, penso que vivim en una societat que va a molta velocitat i en general, rebem el missatge que “no ens podem permetre parar”. Si hi ha gent que va a treballar amb febre o malalta, com se’ns acudiria atrevir-nos a cancel·lar una presentació perquè tenim afonia? El repòs en una societat capitalista està molt mal vist!
• Hi ha molt soroll, tothom opina a tort i a dret. Sembla que és molt important fer-se sentir i defensar l’opinió pròpia a capa i espasa.
• En general la societat viu desconnectada del cos i no se li dona el valor pertinent. No se’ns ensenya a escoltar els missatges del cos i per tant, difícilment podrem rebre’ls i, encara menys atendre’ls.

Si t’agrada cantar, et convido a establir una nova relació amb la teva veu (i el cos!): és un regal que tenim i es mereix ser mimada i cuidada. Si, a més, vols millorar la teva tècnica, vols ampliar el teu registre o la teva agilitat, cal cuidar-la com a una reina.

Quan et dones més, et pots demanar més – Gretchen Rubin

Passem a la pràctica

Et proposo tres exercicis per explorar la relació amb la teva veu:

• Silenci

Quan et trobis en un entorn acompanyat de més persones, mira d’escoltar, de deixar que debatin, que opinin sense dir res. Per a qui vulgui anar un pas més enllà, intenta sobrepassar l’impuls de parlar, fins i tot, quan et sentis criticat o ofès. Canvia alguna cosa? (Spoiler alert: el món segueix girant

• “Mimitos vocals”

Descansar, dormir almenys 8 hores, hidratar-se, prendre begudes tèbies com infusions, fer gàrgares, prendre gingebre… Fes-ho sent conscient que estàs cuidan-te a tu i a la teva veu.

• Respecte = Posar límits

Si veus que has d’alçar molt la veu per fer-te escoltar, demana que abaixin el volum. Si et fa mal la gola, mira d’anul·lar tot allò que impliqui forçar la veu i parla el mínim possible. No esperis que els altres respectin la teva veu si tu no ho fas primer! 

Et convido a provar-ho i veure què passa. És probable que et sentis extrany/a, estaras actuant d’una manera diferent a com ho has fet fins ara. Escolta’t, estic segura que la veu t’ho agrairà!