El que “hauria”
Quantes vegades al dia ens diem “hauria de fer […]” o “hauria de ser […]” o la pitjor de totes, “hauria de ser capaç de […]. I sense adonar-nos ens tornem els nostres propis abusadors, maltractant-nos física i verbalment per tot allò que no hem fet o no som capaços de fer. Encara em queden uns quants anys de vida, però de moment no he conegut a ningú perfecte ni capaç de fer-ho tot. El que si que he vist és gent que està més interessada en gaudir de fer, del camí i de l’aprenentatge i de manera natural, deixar de banda el resultat.
Així doncs, per què ens limitem a nosaltres mateixos amb els ‘hauria’? Ets d’aquelles persones que no canta en públic perquè creu que no canta prou bé? I és clar, per a cantar davant d’algú, hauriem de ser capaços de cantar bé o… o què? Us convido a acabar aquesta frase als comentaris!
On neix el judici?
Sense adonar-nos-en, tenim el cap ple d’idees pre-fabricades que s’han instal·lat dins el nostre subconscient a base d’experiències i vivències. Així, ens trobem que tenim un sistema de creences molt estricte que ens diu com haurien de ser les coses. Aquestes idees es manifesten amb missatges mentals com “això hauria de sonar així”, “hauria de ser capaç de poder fer això”, “hauria de poder cantar més d’aquesta manera perquè és millor” o “la meva veu no sona bé”. Et son familiars aquests missatges?
Quan comencem a fer un treball introspectiu, ens adonem que aquests missatges l’únic que fan és limitar les nostres possibilitats. Qui sap com hauria de sonar la teva veu?
La teva veu, per definició, és teva i sonarà com hagi de sonar. Tens un cos, unes cordes vocals, uns pulmons, una sensibilitat que són exclusivament teus i que ningú podrà imitar.
Relaxem-nos una mica, tot és relatiu!
És evident que la veu es pot treballar assegurant-nos que tot està funcionant de forma òptima cuidant-nos tan física com mentalment, treballant la tècnica vocal i en definitiva, entrenant. Però la llavor de la teva veu és exclusiva i això és el que la fa especial en sí mateixa i digna de ser escoltada.
Per a entrenar, el primer pas és la il·lusió i la confiança. Sempre s’ha dit que “qui canta els seus mals espanta” i no hi podria estar més d’acord, però també és cert que sovint se’ns fa un nus al coll per pors o vergonyes fruit d’una expectativa de com se suposa que hauria de ser la veu que no s’ajusta a la realitat i ens trobem que enlloc d’espantar els mals, els convidem a tots a l’aula.
Si ens alliberem d’aquest judici i deixem que sigui com hagi de ser, ens permetem explorar la nostra veu. Podem provar nous sons que, d’entrada, “no són bonics”, però… qui ho diu que no en són? La nostra cultura? La música que escoltaven els nostres pares a casa? Per què els cantants d’Eufòria no sonen així? En el fons, és una qüestió absolutament relativa.
No hi ha bonic ni lleig, no hi ha bo ni dolent: el que hi ha és una àmplia varietat, i en tot cas, veus o estils que ens fan vibrar més o menys.
Centra’t en tu i allò que està a les teves mans
El possible judici està en com ho rep l’oient i aquí no tenim cap mena de poder, on sí que el tenim és en nosaltres.
Així doncs, com ens podem alliberar d’aquesta veueta interior que no ens permet jugar amb la veu? Que no ens permet provar coses? O que fa que ens jutgem tan durament en lloc de gaudir del procés?
Pregunta’t:
- M’agrada cantar i ho gaudeixo quan estic sol/a i no hi ha cap pressió exterior?
- M’agrada com em fa sentir el fet de cantar?
- M’agradaria explorar la meva veu per a conèixer millor el meu instrument i saber com cuidar-lo?
- El fet de cantar bé o malament altera la resposta a les preguntes anteriors?
Si has respost afirmativament a les tres primeres i que no a l’última, ja ho tens tot! Segueix cantant i practicant, independentment dels missatges interns o externs, gaudint de cantar i veuràs com la confiança i la tècnica van creixent.
Si decideixes fer classes de cant, és possible que hagis de “tastar” diferents mètodes i professors/es i així descobrir què encaixa amb tu i què necessites. No deixis d’escoltar-te i segueix explorant. Si un lloc no t’encaixa, segueix buscant fins trobar el que sigui per a tu un espai segur on poder obrir-te a mostrar la teva veu: amb allò que t’agrada i amb el que no. I sobretot, no dubtis a demanar consell si no saps per on començar! 🙂