On sóc i com sóc

Què és la veu?

Parlem de la veu com a instrument, però la veu en si no ho és pas: La veu és en realitat el propi so.

Si provem d’acotar l’instrument, pot ser que el primer que ens vingui al cap siguin els plecs vocals o la laringe, però em sembla una visió molt limitada perquè els pulmons, la musculatura (fins i tot la que no t’imagines), el cos sencer o l’estat d’ànim tenen un rol fonamental en la producció del so.

La veu és difícil de definir perquè no podem veure l’instrument (a no ser que sigui per estroboscopia) però tothom la pot fer sonar, no n’hi ha dos d’iguals perquè està feta de carn i ossos i va evolucionant al llarg de la vida. El més important per a gaudir-la és coneixer-la, o en altres paraules, coneixe’t, perquè la teva veu ets tu.

Localitzar i identificar la veu

Així, és bàsic entendre’t, sentir i notar com funciones. Hi ha dues habilitats crucials a cultivar en aquest sentit que són la propiocepció i la interocepció:

• La propiocepció és la percepció inconscient dels moviments i la posició del cos independentment de la vista, és a dir, allò que ens permet saber on i com està col·locat el nostre cos sense necessitat de mirar-nos o utilitzar un mirall.

• La interocepció ens permet percebre allò que passa dins del nostre cos (en les nostres vísceres, la respiració, la gana, la set…).

Són dues habilitats que tots tenim en menor o major grau de manera innata, però amb entrenament es poden amplificar molt més i ens permeten un major control corporal i, per tant, de la veu.

Oliver Sacks descriu el cas d’una dona que després de perdre el sentit de la propiocepció no podia moure’s tot i no tenir cap mena de problema a nivell motriu. Al no sentir-se a si mateixa i no tenir consciència de quin lloc ocupava a l’espai, no podia enviar cap ordre i encara menys executar-la. Per tant, si ho pensem a la inversa, com més sensibilitat tinguem, més control motriu i domini sobre el cos i la veu.

Com puc entrenar-les?

A nivell físic:

Qualsevol treball corporal t’ajudarà en aquest camí, però com més escolta hi hagi, millor. La dansa, el ioga o el pilates són ideals perquè posen el focus en aquesta escolta activa del moviment i de forma coordinada amb la respiració. En aquest sentit, cantar també és ideal perquè involucra el cos de forma exclusiva, coordinant musculatura, respiració, emoció i un amplíssim treball neuronal.

En el cas de la veu està clar que les classes de cant sempre són convenients perquè garanteixen tenir una estona reservada i guiada per a provar sons i mirar de percebre les sensacions que es generen per anar identificant amb cada cop més detall quina musculatura s’està activant.

Sempre és convenient tenir una visió externa per a ajudar-te a veure allò que encara no ets capaç d’identificar i acompanyar-te a que mica en mica en vagis prenent consciència.

A nivell mental:

La meditació i els exercicis respiratoris són una gran eïna per incrementar la pròpia capacitat d’escolta (a més de tots els altres beneficis que comporten!) i a estar en sintonia amb el teu cos i ment. Qualsevol treball emocional i psicològic t’ajudarà perquè la seva funció principal és millorar la connexió amb un mateix.

Resumint…

Tota activitat física i mental t’ajudarà, però res et farà tenir una relació més íntima amb tu mateix/a que descobrir i cultivar la teva veu, la única que tindràs per tota la vida!

✨Si tot això no t’ha semblat prou potent, et deixo una anotació més: la representació propipoceptiva de la cara es projecta a la regió del cervell que regula el nostre estat d’ànim, de manera que si somrius et sentiras més alegre automàticament 😉

I si per altra banda, tot això va amb tu, t’animo a venir al proper taller d’Slow Singing, un espai per a connectar amb tu i la teva veu 🌼